En el sector de les Oficines de Farmàcia és habitual trobar dues figures jurídiques en l’operativa de l’activitat en els casos de farmacèutics que es troben prop de l’edat de jubilació:
D’una banda, ens trobem amb la Comunitat de béns, mitjançant la qual s’explota l’oficina de farmàcia per part de dues o més titulars per a obtenir un benefici a través de l’activitat empresarial, amb tots els beneficis de finançament, gestió i fiscals que aquesta figura implica.
I, d’altra banda, la del pensionista actiu, és a dir, aquell titular de la farmàcia que estant en edat de jubilació, decideix mantenir l’activitat i combinar-la amb el cobrament d’una part de la seva pensió pública (al 50%) amb el treball per compte propi o d’altri independentment que aquest treball sigui a jornada completa o parcial, fins i tot aconseguit la percepció del 100% de la pensió si es compleixen uns certs requisits.
Aquests requisits per a accedir a la Jubilació Activa al 50% venen determinats per la pròpia Llei general de la Seguretat Social (LGSS), en el seu art. 214.2, i després de la modificació realitzada mitjançant la Llei 6/2017 es concreten en:
- Tenir l’edat legal de jubilació. Al 2022 a Espanya està fixada en els 66 anys i 2 mesos, per la qual cosa queden excloses les jubilacions anticipades.
- Haver cotitzat el 100% dels anys que corresponen per a la jubilació: només es permet l’accés a la jubilació activa a aquells que haguessin cotitzat els suficients anys com per a poder obtenir la pensió màxima. Al 2022 és de 37 anys i 6 mesos cotitzats. A més, s’ha d’haver aportat el 100% de la base reguladora en el moment de sol·licitar l’accés a la jubilació activa.
- Que els ingressos anuals no superin el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Al 2022 es troba als 965 euros en 14 pagues.
Podent aquesta prestació aconseguir el 100% de la pensió, sempre que s’acrediti el compliment dels requisits ja assenyalats, i sempre que l’activitat sigui per compte propi, i s’acrediti tenir contractat en l’activitat, almenys, a un treballador per compte d’altri.
UNA DOCTRINA NO UNIFICADA I DOS CRITERIS A IMPLEMENTAR.
Fins al passat 8 de febrer, d’havien vist multitud d’escenaris judicials, en els quals l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) negava la sol·licitud de la pensió de jubilació activa al 100%, per considerar que el membre d’una Comunitat de Béns no compleix amb els requisits previstos en l’art. 241.1 de la LGSS, atès que és la pròpia comunitat qui contracta als treballadors vinculats a l’activitat, i no el propi pensionista a títol personal. Els diferents òrgans judicials del territori nacional es manifestaven sobre aquesta mateixa qüestió de manera molt diversa, sent que alguns realitzaven una interpretació literal i restrictiva de la llei (Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia el 16 de juny de 2020, recurs número 677/2019) coincidint amb els criteris de l’INSS; i altres realitzant una interpretació més àmplia i basada en la finalitat de la modificació que introdueix la reforma urgent del treball autònom per la Llei 6/2017, no sols de fer costat al treballador autònom, sinó també el manteniment de l’ocupació després de la seva jubilació. (Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 17 d’octubre del 2019, Recurs de Suplicació 2215/2019).
EL TRIBUNAL SUPREM I INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA.
Aquesta discrepància ha arribat a la seva fi, arran de les Sentències de la Sala social del Tribunal Suprem, de data 8 de febrer de 2022 (Sentència núm. 120/2022, de la Sala social del Tribunal Suprem), mitjançant les quals es procedeix a unificar la doctrina sobre la compatibilitat de la pensió activa al 100% d’un pensionista membre d’una Comunitat de Béns.
En aquest cas, una farmacèutica que regentava una farmàcia a través d’una comunitat de béns amb una altra persona, va sol·licitar la pensió de jubilació al 100% mentre mantenia l’activitat de farmàcia. La Seguretat Social va negar la sol·licitud d’acord dels criteris abans detallats fent una interpretació restrictiva de la norma. El Jutjat social Núm. 2 de València li va donar la raó a la farmacèutica i va reconèixer el seu dret a cobrar la pensió. Però el cas va fer un gir en la Sala social del Tribunal Suprem, on els magistrats, amb vots en contra, compartien la tesi de la Seguretat Social i van entendre que aquesta farmacèutica no tenia dret a cobrar la pensió perquè no complia amb un dels requisits: no tenia contractat a un treballador per compte d’altri, com a autònoma, sinó a través d’una comunitat de béns amb la qual gestionava la farmàcia.
Respecte a aquesta qüestió, el Tribunal Suprem ha vingut a resoldre la qüestió secundant-se en la literalitat de la norma,
“Per sobre de qualsevol altra consideració s’ha de destacar que la LGSS permet la compatibilitat en estudi a la persona que desenvolupi una activitat “per compte propi” i que tingui “contractat, almenys, a un treballador per compte d’altri” (…) És la norma laboral per antonomàsia la que. Com vam veure, ha identificat a la comunitat de béns com a ocupadora (que no als seus comuners)”
I en el caràcter excepcional de la jubilació activa plena,
“La compatibilitat plena de la pensió de jubilació en la quantia del 100% amb l’activitat per compte propi constitueix una excepció a la regla general d’incompatibilitat del gaudi de la pensió de jubilació amb el treball del pensionista (art. 213.1 de la LGSS), la qual cosa impedeix que pugui interpretar-se extensivament”.
SOBRE LES PENSIONS ACTIVES Al 100% JA CONCEDIDES.
Respecte a les sol·licituds de pensió actives ja aprovades per l’INSS o aquelles que han estat dictades mitjançant sentència ferma, és important destacar que les sentències del Tribunal Suprem no fixen un criteri de retroactivitat, per la qual cosa no haurien de veure’s afectades per aquest gir doctrinal, perquè s’estaria donant un cas d’inseguretat jurídica.