El dret d’adquisició preferent dels farmacèutic/as substitut/as és una figura jurídica de gran rellevància. En aquest article, explorarem en què consisteix aquest dret, les seves implicacions legals i tot allò que han de tenir en compte els titulars d’Oficines de farmàcia en el moment de transmetre la farmàcia a un tercer.
Què és el Dret d’Adquisició Preferent?
El dret d’adquisició preferent és una prerrogativa legal que atorga a uns certs individus, en aquest cas, als farmacèutics substituts, la possibilitat d’adquirir una oficina de farmàcia en condicions preferents respecte a altres potencials compradors. Aquest dret s’activa quan el titular de la farmàcia decideix vendre o transmetre el seu negoci i permet al farmacèutic substitut adquirir la farmàcia abans que qualsevol altra persona interessada.
Fonamentació Legal
A Espanya aquest dret està regulat per la normativa autonòmica, ja que la regulació de les oficines de farmàcia és competència de les comunitats autònomes. La legislació varia entre regions, però en termes generals, es reconeix que els farmacèutics substituts que han prestat serveis en la farmàcia durant un temps determinat tenen el dret de ser informats sobre la venda i d’adquirir la farmàcia en igualtat de condicions que qualsevol altre comprador.
Conseqüències per als Titulars de Farmàcies:
- Perjudicis no previstos: És important tenir una idea aproximada de la intenció i capacitat dels farmacèutics substituts que treballen en la farmàcia abans d’iniciar negociacions amb tercers, sobretot tenint en compte que es rebran unes arres, normalment penitencials.
- Facilita la Transició: Vendre la farmàcia a un farmacèutic substitut assegura una transició més fluida, ja que el nou propietari estarà familiaritzat amb l’operació de la farmàcia, reduint l’impacte en els clients i en la continuïtat del servei.
- Una alternativa en entorns rurals: En l’actualitat, les farmàcies situades en entorns rurals solen trigar el doble de temps a vendre’s, donada la falta de voluntat de farmacèutics joves a traslladar-se a aquests entorns. Per això, poder facilitar al farmacèutic substitut l’opció d’adquirir la farmàcia pot ser un avantatge de cara a la transmissió d’aquesta.
Procediment per a Exercir el Dret:
El procediment per a exercir el dret d’adquisició preferent sol ser font de conflictes en el cas de no emportar-se de manera correcta, havent d’incloure les següents etapes:
- Notificació de Venda o oferta rebuda: El titular de la farmàcia ha de notificar al farmacèutic substitut la seva intenció de vendre o transmetre la farmàcia, o bé l’oferta que hagi pogut rebre i que tingui pensat acceptar, proporcionant detalls sobre totes les condicions de la venda.
- Acceptació de l’Oferta: El farmacèutic substitut té un període determinat per a acceptar l’oferta i expressar la seva intenció d’exercir el seu dret d’adquisició preferent. Aquest període ha d’especificar-se en la notificació, a l’efecte d’informar el substitut del termini concret.
- Formalització de la Compra: Si el farmacèutic substitut decideix exercir el seu dret, es procedirà a la formalització de la compra sota les mateixes condicions que s’haurien ofert a qualsevol altre comprador, incloent-hi timing, preu, valor de l’estoc, subrogació de personal i qualsevol altre element essencial de la venda.
Consideracions Legals i Econòmiques
És important que, tant el farmacèutic substitut com el titular de la farmàcia, s’assessorin legalment per a entendre completament les implicacions i els requisits específics d’aquest Dret d’Adquisició preferent d’acord amb cada regulació autonòmica. Aspectes com el finançament, la valoració de la farmàcia i les condicions de pagament han de ser acuradament avaluats per a garantir una transacció justa i beneficiosa per a totes dues parts.
En conclusió, el dret d’adquisició preferent dels farmacèutics substituts és una eina poderosa que, d’una banda, pot arribar a bloquejar una operació amb un tercer, podent generar forts perjudicis econòmics, però també pot assegurar la continuïtat i estabilitat en la gestió d’aquests establiments. És important valorar cada cas concret i es requereix una comprensió clara de la normativa i una planificació acurada, per la qual cosa es recomana comptar amb l’assessorament legal oportú.