Des de Rúbrica, com a advocats i experts jurídics, coneixem la importància d’incloure en els contractes de compra i venda d’una Farmàcia la clàusula de no competència, però, de què es tracta?
La no competència es tracta d’una clàusula que té com a objectiu protegir els interessos del comprador i assegurar un compromís de no competència per part d’una nova farmàcia que pogués adquirir el venedor en un futur immediat, o a través d’una farmàcia titularitat d’un familiar directe.

Aquesta clàusula tracta d’evitar que una vegada s’hagi acabat l’operació de compra, es pretengui influir negativament en el negoci o s’iniciï una activitat econòmica idèntica, aprofitant el coneixement de la zona, la clientela i fins i tot, a vegades, dels centres geriàtrics o de salut pròxims, menysvalorant el valor del bé ja adquirit.

Aquesta protecció s’ha de limitar de cara a evitar un caràcter abusiu d’aquesta clàusula, per la qual cosa se li aplica una durada determinada en el temps, en un àmbit territorial i objectiu. La jurisprudència ja es pronuncia en aquest sentit, i la necessitat d’imposar limitacions en aquesta clàusula. Tant jutjats de Barcelona com de Madrid, ja s’han pronunciat sobre aquest tema, i van establir parcialment nul·les clàusules que superaven el període de 2 i 3 anys en les seves resolucions.

La jurisprudència també ve a definir i concretar l’objecte de la pròpia clàusula de no competència. Concretament, el Tribunal Suprem, en la seva sentència del 9 de maig de 2016, estipula que el venedor té dues obligacions bàsiques:

D’una banda, la de FER, és a dir, transmetre al comprador els seus coneixements, sistemes, relacions i en definitiva informació relativa al negoci transmès.

I, d’altra banda, l’obligació de NO FER, això és, el deure de no dificultar l’adquisició de nova clientela, ni retenir la ja adquirida, així com la d’abstenir-se de dur a terme una activitat competitiva idèntica a la qual ha estat objecte d’operació, i pel que ha percebut un preu de venda.

En definitiva, l’ús d’aquesta clàusula és clau i necessari per a protegir d’una manera eficaç al comprador, però cal establir-les d’una manera raonable i adaptades a la realitat del sector, tenint en compte que això no suposi unes obligacions desproporcionades per al venedor i que protegeixi eficaçment el comprador, per la qual cosa és fonamental l’assessorament de professionals en la seva redacció.